ical(); ?>
NETAR Higiene Ambiental · 660143445 Servei 24h. info@netar.cat

El control integrat promou l’aplicació de mesures higièniques, de sanejament del medi i de control de les estructures dels edificis per prevenir l’aparició de plagues. Estableix aquestes mesures com el primer graó imprescindible dels programes de control de plagues. Cal recordar que una vigilància estricta dels factors limitats per al desenvolupament de les plagues, com ara la disponibilitat d’aigua, d’aliments i de racons per estar-s’hi i fer-hi niu, evita en molts casos la realització de tractaments plaguicides i implica un estalvi econòmic i una reducció del risc per a la salut pública.

Dins del grup d’insecticides menys perillosos trobem els productes biològics i, concretament, els bio racionals. Dels quals podem destacar una sèrie d’avantatges que estan conduint a un augment important de l’ús:

›Específics per a insectes i per a espècies concretes, per la qual cosa es poden aplicar sense risc.
›Tenen molt poca toxicitat per a la fauna aquàtica i els animals superiors.
›Sovint són eficaços enfront de poblacions resistents a insecticides convencionals.
›Són biodegradables i molt poc persistents en el medi ambient.
›No deixen residus contaminants ni en l’aigua ni en els aliments.
›És poc probable que produeixin resistències, per la naturalesa mateixa de la seva acció.

Ratolí (Mus musculus)

El ratolí adult arriba a fer (del nas a la cua) de 7,5 a 10 cm de llarg. Pesa de 10 a 25 grams. El color varia de marró clar a negre i té el pèl curt. Els mascles i femelles joves són molt similars, les femelles tenen cinc parells de glàndules mamàries. Els mascles no tenen mugrons. Quan menja, lluita o s’orienta, el ratolí comú, s’aguanta només en les potes del darrere, suportats per la cua. Quan corren la cua serveix per compensar el moviment.

Rata (Rattus)

Les rates són rosegadors de cos allargat, musell puntegut i orelles llargues que arriben la vora de l’ull en estirar-se cap endavant. La cua és allargada, prima i gairebé nua, amb algunes petites escates i pèls curts; els ulls i les orelles són grans i el pelatge espès i de color variable, depenent de l’espècie. El ventre és sempre més clar; la línia de separació no està molt ben definida, però és visible. La majoria d’espècies de Rattus pesen entre 95 i 240 grams i tenen una longitud de 17 a 21 cm.

Formiga (Formicidae)

Les formigues tenen unes característiques morfològiques exclusives, com l’existència a les antenes d’un artell basal molt llarg, l’escap, que els dóna una aparença global en angle o recolzada. Això permet que la resta de l’antena, el funicle, tingui molta mobilitat, funció que les hi serà molt útil per la comunicació social. Gairebé sempre, presenten a la part posterior del tòrax les glàndules metapleurals.

Mosca domèstica (Musca domestica)

Els adults fan de 5 a 8 mm de llarg, cap negrós, tòrax gris amb quatre bandes negres per sobre i groguenc per sota, tot el cos cobert de pèls. Ulls compostos i vermellosos. Amb un sol parell d’ales de tons grisos. Cada femella pot pondre uns 500 ous que fan 1,2 mm de llarg cadascun. Les larves, que són àpodes, viuen i s’alimenten de matèria orgànica, com ara escombraries i femtes. Si en aquest estadi larval la seva alimentació resulta insuficient les mosques adultes seran més petites. Després d’algunes mudes es transformen en pupa.

Blattella Americana (Periplaneta americana)

Els adults de les paneroles americanes tenen una longitud mitjana de 38 mm. Són de color marró vermellós i tenen un marge groguenc a la regió de cos darrere el cap (pronot). Les paneroles immadures s’assemblen als adults excepte que són àpteres. Viu en àrees humides, però poden sobreviure en àrees seques si tenen accés a aigua. Prefereixen temperatures calentes al voltant de 29 °C (84 °F) i no toleren temperatures fredes. En zones residencials, aquesta panerola viu a soterranis i clavegueres.

Blattella Germànica

Els adults acostumen a mesurar 10-15 mm de longitud, i tenen un color marró/daurat amb dues característiques bandes fosques paral·leles en el pronot; tenen dos parells d’ales no funcionals, presenten un cert grau de dimorfisme sexual, en les femelles l’abdomen és arrodonit cobert completament i inclús superat en extensió per les ales; mentre que en els mascles l’abdomen és “punxegut” i sòl sobresortir respecte a les ales. Les nimfes solen ser més fosques, pràcticament negres en els primers estadis, i no tenen ales.